Švejk, Txonkin i Forrest Gump

L'Švejk de josef Lada

A la República Txeca, les tavernes i restaurants dedicats al soldat Švejk són pertot arreu. Hi ha un en concret, crec que prop d’Ujezd, a Malá Strana, que té un Švejk de paper maché a la porta immortalitzat en les fotografies de dotzenes de turistes. No sé si tota aquesta gent ha sentit a parlar de la novel·la de Hašek, o simplement es fan la foto com qui ha trobat el Mickey Mouse de l’extint imperi austro-hongarès. No em vull posar pedant ni censurar, és possible que jo mateixa hagi patit la síndrome Mickey amb alguna icona lituana, o romanesa, o ves a saber.

A Švejk no li dediquen tavernes per atraure al turisme. Els propis txecs li tenen una gran devoció. No sé si tots s’han llegit el llibre, però no hi ha ningú que no hagi vist les pel·lis. Švejk és un personatge entranyable: un soldat beneit que serveix l’exèrcit austro-hongarès durant la Primera Guerra Mundial. És un beneit, un imbècil, un babau… però a mesura que avança la història no se sap si l’imbècil és ell o les figures d’autoritat que l’envolten.

Fa poc vaig descobrir de casualitat l’Švejk rus, el soldat Ivan Txonkin.

La novel·la Vida e insólitas aventuras del soldat Ivan Chonkin, de Vladimir Vóinovitx comença amb un avió avariat fent un aterratge d’emergència a un kolkhoz perdut de l’URSS durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Els alts càrrecs de l’exèrcit decideixen que no poden abandonar l’avió d’aquella manera i envien el més inútil dels seus soldats, Ivan Txonkin, a custodiar-lo. Allà Txonkin s’emparellarà amb una camperola-funcionària de correus que té un porc senglar com a gos, farà amistat amb el president del kolkhoz, alcohòlic i corrupte

Ivan Txonkin, la pel·lícula

perdut, un veí amb pretensions de cientìfic que vol revolucionar l’economia soviètica descobrint les propietats dels diferents tipus de merda i coneixerà la celebrity del kolkhoz, una senzilla ramadera que ha arribat a formar part del selecte cercle d’Stalin, que té xofer i va elegantment vestida, tot gràcies al seu revolucionari mètode de munyir vaques.

L’exèrcit i la KGB, esmentada al llibre com la Institució, tampoc s’escapen de la caricatura. La brutalitat del’estalinisme, l’absurd de l’època més fosca de la Unió Soviètica apareixen retratades amb un humor de vodevil plens de persecucions i malentesos que acaben de la manera més tràgica possible.

Començava aquest apunt parlant del soldat Švejk, perquè llegint a Vóinovitx és inevitable no pensar-hi. Al pròleg de la novel·la, editada pels de l’Asteroide parlen de Gógol i Dostoievski i Tolstoi i tota la colla (perquè sembla que quan parlem d’un rus s’ha de treure tota l’artilleria, cosa que no passa amb francesos, italians o holandesos), però a mi em venia Hašek al cap. Em pregunto si hi ha més casos a la literatura de soldat beneit que en realitat posa en evidència l’estupidesa de la institució de l’exèrcit i les seves figures d’autoritat. Penso en Švejk i en Txonkin. I inevitablement em ve al cap Forrest Gump. Què hagués passat amb aquest personatge si els americans tinguessin una mica més de mala baba, estil eslau?

Vida e insólitas aventuras del soldado Iván Chonkin, de Vladimir Vóinovich. Traducció d’Antonio Samons García. Ed. Libros del Asteroide.