Skip to content

I la Sally, què?

Octubre 4, 2010

Estic llegint En lloc segur, de Wallace Stegner. És un plaer despertar-se un diumenge sense cap altra obligació que passar un parell d’hores acompanyada d’una novel·la com aquesta, ben escrita, sensible, amb personatges i ambients descrits de tal manera que sembla que t’hi puguis endinsar. Avui he continuat la lectura, cafè en mà, pel capítol dotze:

La Sally té raó quan diu que m’agraden les rutines. Amb la univeristat, amb més coses a fer que temps per fer-les, amb obligacions i terminis a complir, amb classes per rebre o per donar, treballs per escriure o llegir , exàmens per preparar i vigilar, reunions per assistir, llibres per localitzar, encarregar, llegir….amb tota la rutina angoixant de preparació i exàmens, solia somiar, potser seduït pels exemples de Sir Walter Raleigh i Jawarhal Nehru, en els plaers del confinament solitari. Em semblava que res no podia ser millor per a un home que una llarga sentència d’empresonament.

Tenir totes les necessitats físiques cobertes gràcies a assistents especialment contractats; arribar als àpats i marxar-ne sense haver de triar ni cuinar, sense pagar ni rentar plats; ser enviat a la pista d’exercici a les hores estipulades; tenir tots els matins, tardes i vespres lliures d’interrupcions, sentint només una i altra vegada les passes d’un guàrdia…

L’escriptor necessita una habitació pròpia, i malgrat aquesta queixa, aquest escriptor la tenia. En Larry, el protagonista de la novel·la, és una persona disciplinada que escriu amb passió i constància. Ara bé, la seva dona, la Sally, és sempre al seu costat recolzant-lo en la seva tasca. En menys d’un any en Larry ha publicat un parell de contes i una novel·la i està en el procés de creació de la segona. No necessita que el tanquin a Alcatraz per poder dur a terme la seva feina: té al seu costat una dona dòcil disposada a encarregar-se de les feines més terrenals per no destorbar-lo.

I qui és la Sally? La Sally era estudiant de filologia clàssica quan va conèixer el seu home. Va deixar els estudis per poder mantenir l’home de geni que tenia al costat, permetre’l acabar els estudis. Malgrat ser una dona sense carrera, parla anglès i grec, a més de ser capaç de llegir amb fluïdesa el llatí i el grec clàssic. També té coneixements de música: la seva mare havia estat una important soprano, i la Sally en va aprendre cant.

La novel·la en realitat parla de l’amistat. De l’amistat de la Sally i en Larry amb la Charity i en Sid Lang. Són una parella ben diferent: ell voldria poder dedicar-se a escriure poesia, però la seva dona no el deixa perquè espera d’ell que arribi a ocupar una posició de poder a la universitat. La Charity és una dona culta i “hiperactiva socialment”. Seguint l’exemple de la seva mare vol tenir molts fills, educar-los com una mare estricta i amatent, convertir-los en futurs intel·lectuals i científics. A l’estiu organitza trobades d’escriptors, editors, músics i filòsofs. Es desperta de bon matí i escriu una llista de projectes per dur a terme. És la dona d’un futur catedràtic, i mare de futurs escriptors, científics o artistes.

La seva vida és molt semblant a la seva mare, la tia Emily, que sempre li ha deixat el seu marit, catedràtic, espai per pensar i escriure mentre ella organitzava la seva tribu i alliçonava els més petits. Hi ha també la Comfort, la germana de la Charity, una altra dona culta que acaba tornant casada de la universitat i es dedica a acompanyar el seu marit biòleg a realitzar complicats estudis de camp. Totes aquestes dones em recorden els personatges femenins de les novel·les russes clàssiques, que parlen a la perfecció entre dos o tres idiomes, saben tocar el piano, canten, organitzen vetllades literàries… i tota la tensió narrativa que desperten es desprén de la seva bellesa i els seus potencials matrimonis.

Estic llegint En lloc segur, de Wallace Stegner, i no puc evitar sentir-me incòmoda per l’egoïsme d’en Larry, del narrador, que s’atreveix a exigir una habitació pròpia quan ja en té una, quan va nèixer amb dret a tenir-ne. Puc pensar que aquesta és la història, l’argument que ell té al cap, ja que es tracta d’un llibre amb molts tocs autobiogràfics. Tanmateix, aquest llibre va ser escrit l’any 1982 i crec que a aquestes alçades una lectora com jo té dret a exigir-li a l’autor una mica d’esperit crític.

Vull desprendre’m d’aquesta incomoditat amb el llibre, per acabar-lo i poder tenir una visió real, veure com avança la història, descobrir si l’autor està disposat a trencar en algun moment aquesta arcàdia de l’amistat per fer una mica de justícia amb els seus personatges femenins.

En Larry ja té la seva habitació propia. I la Sally, què?

Anuncis
5 comentaris leave one →
  1. L'Espolsada permalink
    Octubre 4, 2010 1:53 pm

    És una novel·la fantàstica que en la primera lectura em va captivar, però que encara em va fascinar més en la relectura…

  2. Francesc permalink
    Octubre 4, 2010 3:16 pm

    Sembla la segona part del llibre: I la sally què? La història des de l’altra banda de la història.

  3. Octubre 4, 2010 8:10 pm

    És una meravella de novel.la, a mi em va encantar. Com gairebé tot el que publica Asteroide (no et perdis les novel.les de Robertson Davies, ni tampoc QUATRE GERMANES, ni ,,, uf! tot el que publica Asteroide és ben recomanable!!)

  4. Octubre 5, 2010 10:32 am

    Hola Mireia, Quatre germanes ja l’he llegit i recomanat, un gran llibre. Ara de l’Asteroide tinc esperant la trilogia de Miklos Banffy. El problema és que amb tant d’Asteroide i Minúscula començo a sentir que duc gairebé un any llegint molta traducció i poca producció autòctona, ai!
    Fe, potser tens raó, que cal acabar-se el llibre i rellegir-lo i gaudir del que sí que m’està agradant de la novel·la. Però necessitava fer una parada i replantejar-me certes coses.
    Francesc, es podrien escriure molts llibres que fossin “la història dels personatges femenins de moltes novel·les”.

  5. Octubre 8, 2010 9:56 pm

    Si et ve de gust, fes una ullada al meu blog i trobaràs ressenyes de producció autòctona: EL SILENCI DELS ARBRES (Eduard Màrquez), CALAVERES ATÒNITES (Moncada), ULLS VERDS (Marc Pallarès), VIDA PRIVADA (J.M. Sgarra) etc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: