Skip to content

Reescriure els records

Abril 30, 2010

De tant en tant val la pena recuperar alguna lectura del passat, un d’aquells llibres que, quan van ser novetat, va funcionar força bé però que corre el perill de quedar-se en l’oblit. Especialment si el tema que tracta ja no està de moda.

Un dels capítols de El Ministerio del dolor comença amb un fragment d’un poema de Szymborska:

Eso de fotogénico tiene poco

y requiere años.

Todas las cámaras se ha ido ya

a otra guerra.

Wyslawa Szymborska

I és que el conflicte dels Balcans, la guerra de l’antiga Iugoslàvia, ja ens queda antic, va passar de moda i ara hi ha temes d’actualitat dels que ocupar-nos.

El Ministerio del dolor, de l’escriptora croata Dubravka Ugrešić, és una novel·la sobre la posguerra i l’exili, la història d’una dona, Tanja Lucić, que rep inesperadament una feina a la universitat d’Amsterdam per ensenyar lengua i literatura servo-kroatisch, una llengua sense nom que només pot ser esmentada en veu estrangera. Quan comencen les classes es troba amb un grup d’estudiants bosnis, serbis i croats que es refugien en la universitat per poder quedar-se a Holanda, estudiant junts una llengua que molts d’ells consideren que són tres de diferents. Però malgrat aquesta diferència insondable, tots comparteixen espai a l’aula de la camarada Lucić, sense atrevir-se a donar un nom a aquella parla comuna que els separa.

Poc a poc, aquesta espècie de «teràpia de grup» uneix un grup de gent que la guerra havia separat i enfrontat de forma extrema. Només estant junts poden aprendre què fer-ne de les seves emocions desbordades, del seu present, i sobretot, què fer-ne dels seus records, de la seva nostàlgia. Com gestiones els records d’una infància en un país que no existeix? Una nostàlgia que ara té una càrrega política, fins i tot bèlica? Ells li diuen iugo-nostàlgia, li posen una etiqueta per poder recórrer al consol dels records.

Meliha, una de les estudiants de la camarada Lucić, escriu això:

Desde que ha empezado la guerra, mi gusto ha cambiado. No me reconozco a mí misma. Todo lo que antes de la guerra despreciaba y de lo que me mofaba tachándolo de culebrón ahora me hace llorar. Por ejemplo, no puedo despegarme de las películas antiguas en las que vence la justicia (…). Si un libro no me conmueve , lo dejo. Ya no soporto los «amaneramientos» artísticos, el pavoneo de las técnicas literarias, la ironía y todo eso con lo que antes disfrutaba. Ahora me gusta la sencillez, una historia desnudada hasta la parábola.(…) Confieso que con la guerra mis preferencias literarias se han vuelto decadentes.

La novel·la de Dubravka Ugrešić explora amb un bell lirisme el descontrol de les emocions en una situació post traumàtica, la reconstrucció d’una identitat trencada per la guerra, la redefinició dels records i de l’imaginari personal, el viatge extrem d’un grup de persones en l’abisme.

El Ministerio del Dolor, Dubravka Ugrešić. Editorial Anagrama. Traducció de Luisa Fernanda Garrido Ramos i Tihomir Pistelek.

Dubravka Ugresic. Imatge extreta de la web Boston.com.

Anuncis
9 comentaris leave one →
  1. Abril 30, 2010 12:20 pm

    MMMHHH, fa molt bona pinta!
    Gràcies per la ressenya.

    Estic totalment d’acord que molts llibres cauen en l’oblit arraconats per les novetats.

  2. Abril 30, 2010 1:25 pm

    Tens raó, les obres de Dubravka Ugrešić són frapants, sobretot perquè és una escriptora que sap transmetre molt bé una realitat dura i cruel, i viscuda. Quan vaig llegir aquest llibre em van quiedar “bones sensacions literàries” i humanes. Jo també el recomano. I, a més, la traducció es bona i fa de bon llegir (cosa que també s’agraeix).

  3. Abril 30, 2010 3:59 pm

    Mireia, si mai decideixes llegir-lo, espero que t’agradi.

    Albert, has llegit alguna cosa més d’aquesta autora? Què em recomanes?
    A mi també em sembla una bona traducció, agoserada en alguns moments, però que se’n surt amb molt bona nota. Imagino que el text original no havia de ser fàcil, amb la càrrega significativa de cada dialecte.

  4. Abril 30, 2010 9:51 pm

    Sonitxka, hi ha tres llibres més d’aquesta autora traduïts al castellà: “El museo de la rendición incondicional” (Alfaguara, 2003; és una novel·la ambientada a la Berlín multicultural, i el rerefons és, sobretot, la nostàlgia d’una Iugoslàvia desapareguda), “Gracias por no leer” (La Fábrica, 2004; una novel·la que va tenir poca difusió, potser perquè no és tan “comercial” com les altres, és una mica més “intel·lectual”; de fet és una reivindicació de la literatura de veritat, marginada pels best-sellers, sovint “prefabricats” i redactats pels famosos “negres literaris”: perdoneu tantes cometes, però ja haureu endevinat que tenen intencionalitat) i “No hay nadie en casa” (Anagrama, 2009; un llibre molt heterodox, difícil de classificar dins dels gèneres literaris, però molt incisiu pel que fa a crítica social: hi barreja textos ben diferents, i fins i tot vinyetes).
    Des del meu punt de vista, les més interessants són la que has comentat tu i “El museo…”, tot i que encara li falta una mica d’ofici literari (després es torna més atrevida).
    Sí, jo també suposo que els diferents registres de llenguatge van fer força difícil la traducció d’ “El misterio del dolor” (i en alguns casos, d’ “El museo”), però els dos traductors tenen molta experiència, i un d’ells, a més, és ex Iugoslau, cosa que ajuda molt en aquests casos.
    Les literatures de les postguerres de l’antiga Iugoslàvia han produït bones obres, com acostuma a passar després de qualsevol conflicte bèl·lic.

  5. teresa permalink
    Mai 1, 2010 10:00 am

    gràcies sonia!!!! motl bon post i gràcies albert per totes les recomanacions. me les apunto. la meva única experiència amb la literatura de postguerra dels balcans va ser amb svetlana drakulic ” como si yo no estubiera” recordo que em va impactar molt, però probablement en això hi va tenir molt a veure el tema: l’esclavatge sexual a la guerra dels balcans dins els ” camps de concentració” ( es pot dir així o es un terme que només s’aplica dins els context de la segona guerra mundial??) És un llibre d’estil periodístic motl fàcil de llegir. Molt cru, de vegades una mica massa fins i tot. Des de llavors tenía ganes de continuar investigant el tema. Gràcies per obrir-me la porta.

  6. teresa permalink
    Mai 1, 2010 10:03 am

    ah!!! i parlant de relectures, estic rellegint “el poder cambia de manos” després de la nostra conversa de l’altre dia i el vaig intercalant amb el Soldat Svejk. i poso a la cua els llibres que heu comentat…quin luxe. gràcies!!!

  7. L'Espolsada permalink
    Mai 1, 2010 11:41 am

    Ui no el coneixia, me l’apunto. Molt bon apunt.

  8. kweilan permalink
    Mai 2, 2010 6:20 pm

    No coneixia ni el llibre ni l’autora. Me l’apunto perquè aquesta literatura de l’Europa de l’Est m’interessa molt.

  9. Myû permalink
    Mai 5, 2010 7:09 pm

    Després de llegir les teus aportacions al bloc faig una mica més llarga la meua llista de llibres a llegir. I m’agrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: