Gárgaras con alquitrán, de Jachým Topol

A un poble de Txecoslovàquia anomenat Siřem hi ha una llar per nens abandonats i orfes. Les monges que els eduquen, ho fan amb métodes contundents, sovint dolorosos i humiliants. La seva eina preferida és el sabó de quitrà, ideal per matar polls, netejar el cos i l’esperit:

Si alguien mentía y decía que no había robado, tenía que hacer gárgaras con el jabón. Entonces le salían burbujas, pero era mejor no dejarse coger.

También teníamos que hacer gárgaras con alquitrán por otras mentiras. El agua de alquitrán quemaba la graganta. En el camino por la garganta y la nariz hasta una pequeña burbuja se convertía en una gigantesca burbuja raspante y dolorosa. El sufrimiento del mentiroso crecía a medida que avanzaba la burbuja. El mentiroso tenía un escozor en la garganta ya solo si quería mentir. Cualquiera se pensaba dos veces un sufrimiento así.

(Gárgaras con alquitrán, de J. Topol. Pág. 11 Ed. Lengua de Trapo)

El hogar Hogar, l’hospici del que parlem, està ubicat a l’antiga casa d’uns nobles. Aquesta casa senyorial l’habiten nens oblidats i abandonats. Són nens txecs, gitanos, russos, xinesos, i viuen acompanyats d’un grup de monges que els eduquen amb normes estrictes. Un dia, uns homes desconegut s’enduen les germanes i prenen control de la casa, intentant difondre nous valors i noves idees per crear un exèrcit de nens per lluitar contra el terrible enemic que s’acosta: els russos.

Un d’aquests orfes és Ilja, un nen d’origen desconegut, amb trets orientals. Durant l’entrenament militar demostra tenir un gran talent per a la guerra. Sap adaptar-se a qualsevol norma, per dura o totalitària que sigui. Víctima de les estrictes i humiliants normes de les monges al principi, de l’entrenament militar i de la cruesa de la guerra, Ilja creix, deixant enrera la infància i descobrint del que és capaç.

Fa més d’una setmana que vaig acabar amb aquest llibre però he decidit deixar-lo reposar, digerir-lo, abans de dir-ne res. Gárgaras con alquitrán és un llibre intens pel seu llengutage, per les seves imatges i pel seu contingut. Fill d’un escriptor dissident txec, Jachým Topol és l’artífex d’una interessantíssima veu literària onírica i sincera, absurda i honesta a la vegada.

L’ocupació russa de Txecoslovàquia és narrada en aquesta novel·la com una guerra, com un fet d’una crua violència en la qual Ilja intentarà sobreviure, sense heroicisme, sense lleialtat, veient com la terra on va créixer és destruïda, com les persones arriben a límits insospitats.

La lectura de Gárgaras con alquitrán és una experiència intensa que pot deixar-te exhaust. L’esperit líric de la prosa de Topol que barreja duresa i bellesa que no sempre és fàcil de pair. Tanmateix, les coses difícils sovint valen la pena i Topol és una veu genuïna i interessant de la literatura txeca que cal explorar. Les seves dues novel·les, editades en castellà per Lengua de Trapo i traduïdes per Kepa Uharte ens donen una nova perspectiva de l’ocupació russa que va acabar amb la Primavera de Praga.

Gárgaras con alquitrán, editat per Lengua de Trapo. Traducció de Kepa Uharte.