Skip to content

Gárgaras con alquitrán, de Jachým Topol

gener 26, 2010

A un poble de Txecoslovàquia anomenat Siřem hi ha una llar per nens abandonats i orfes. Les monges que els eduquen, ho fan amb métodes contundents, sovint dolorosos i humiliants. La seva eina preferida és el sabó de quitrà, ideal per matar polls, netejar el cos i l’esperit:

Si alguien mentía y decía que no había robado, tenía que hacer gárgaras con el jabón. Entonces le salían burbujas, pero era mejor no dejarse coger.

También teníamos que hacer gárgaras con alquitrán por otras mentiras. El agua de alquitrán quemaba la graganta. En el camino por la garganta y la nariz hasta una pequeña burbuja se convertía en una gigantesca burbuja raspante y dolorosa. El sufrimiento del mentiroso crecía a medida que avanzaba la burbuja. El mentiroso tenía un escozor en la garganta ya solo si quería mentir. Cualquiera se pensaba dos veces un sufrimiento así.

(Gárgaras con alquitrán, de J. Topol. Pág. 11 Ed. Lengua de Trapo)

El hogar Hogar, l’hospici del que parlem, està ubicat a l’antiga casa d’uns nobles. Aquesta casa senyorial l’habiten nens oblidats i abandonats. Són nens txecs, gitanos, russos, xinesos, i viuen acompanyats d’un grup de monges que els eduquen amb normes estrictes. Un dia, uns homes desconegut s’enduen les germanes i prenen control de la casa, intentant difondre nous valors i noves idees per crear un exèrcit de nens per lluitar contra el terrible enemic que s’acosta: els russos.

Un d’aquests orfes és Ilja, un nen d’origen desconegut, amb trets orientals. Durant l’entrenament militar demostra tenir un gran talent per a la guerra. Sap adaptar-se a qualsevol norma, per dura o totalitària que sigui. Víctima de les estrictes i humiliants normes de les monges al principi, de l’entrenament militar i de la cruesa de la guerra, Ilja creix, deixant enrera la infància i descobrint del que és capaç.

Fa més d’una setmana que vaig acabar amb aquest llibre però he decidit deixar-lo reposar, digerir-lo, abans de dir-ne res. Gárgaras con alquitrán és un llibre intens pel seu llengutage, per les seves imatges i pel seu contingut. Fill d’un escriptor dissident txec, Jachým Topol és l’artífex d’una interessantíssima veu literària onírica i sincera, absurda i honesta a la vegada.

L’ocupació russa de Txecoslovàquia és narrada en aquesta novel·la com una guerra, com un fet d’una crua violència en la qual Ilja intentarà sobreviure, sense heroicisme, sense lleialtat, veient com la terra on va créixer és destruïda, com les persones arriben a límits insospitats.

La lectura de Gárgaras con alquitrán és una experiència intensa que pot deixar-te exhaust. L’esperit líric de la prosa de Topol que barreja duresa i bellesa que no sempre és fàcil de pair. Tanmateix, les coses difícils sovint valen la pena i Topol és una veu genuïna i interessant de la literatura txeca que cal explorar. Les seves dues novel·les, editades en castellà per Lengua de Trapo i traduïdes per Kepa Uharte ens donen una nova perspectiva de l’ocupació russa que va acabar amb la Primavera de Praga.

Gárgaras con alquitrán, editat per Lengua de Trapo. Traducció de Kepa Uharte.

Anuncis
6 comentaris leave one →
  1. gener 26, 2010 4:03 pm

    Em sembla que ha de ser un llibre ben difícil de païr, però vivim tan allunyats de la realitat de països que són de la nostra òrbita, que aquests llibres són del tot necessaris. Gràcies per la ressenya 🙂

  2. gener 27, 2010 12:35 am

    Guerra i postguerra de països que com diu Cíclide sentim força llunyans, només pel fet d’apropar-se’n ja resulta interessant. Com també ho deu ser la lectura des de la força onírica, absurda i dura de la que parles. Gràcies per la ressenya no descarte llegir-lo quan acabe amb la meua panda de japos assassines.
    Mmmm hauria de mesurar la intensitat de les coses que llig i, per això, entre l’un i l’altre, probablement haja d’intercalar alguna novel·la lleugera tot i que no sé si la resistiré! (la lleugera, s’entén) 😉

  3. teresa permalink
    gener 27, 2010 10:09 am

    la pell de gallina! miraré de comprar-lo. té molt bona pinta! gràcies sonia!!!

  4. gener 27, 2010 11:20 am

    Gràcies a les tres per passar-vos per aquí, i si llegiu el llibre espero que us agradi. Sempre em sento responsable quan recomano una lectura…
    Per cert, Myu, m’has d’explicar això de les japoneses assassines!

  5. gener 28, 2010 9:41 pm

    Una ressenya que m’han fet venir moltíssimes ganes de llegir-lo.

  6. teresa permalink
    gener 30, 2010 6:13 pm

    ei, ja se que aqui potser no toca, pero no sabia a on……tindrem homenatge a salinger o que? 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: