Skip to content

Anem de rebaixes?

gener 18, 2010

Per alguna raó la ressenya del llibre de Jetta Carleton ha portat cap al meu blog vàries vegades el nom de la novel·lista novaiorquesa Siri Hustvedt, i l’escriptora, des del mateix Youtube, va i em llença una pregunta sobre la societat de consum en plena època de rebaixes.

Com influencia la societat de consum en la nostra manera de viure i pensar? Com ha esdevingut part de nosaltres? Què significa resistir una cultura verbal i visual que ha convertit la realitat en quelcom que pot ser comprat i venut?

El video forma part de la pàgina www.droppingknowledge.org, un espai de debat i diàleg en el que persones anònimes i conegudes plantegen preguntes obertes a tot aquell que vulgui dir la seva. Un speaker’s corner 2.0.

Anuncis
6 comentaris leave one →
  1. gener 18, 2010 1:02 pm

    m’agrada molt aquesta definició que en fas: un speaker’s corner 2.0. De fet és el que som tots plegats una mica no?

  2. zoraida permalink
    gener 18, 2010 7:18 pm

    treballar per consumir aquesta és la trampa…hauriem de posar de moda lo recycling act…o sea sé actes en els que es consumeix sense gastar…en els que la moneda de consum és la inversió del teu temps en pensar com consumir el que consumeixes generalment amb l’ús de la moneda.
    que te pareix la idea?
    comencem a passejar amb una càmera a cuestes???
    eso si nosotras de presentadoras usando esos trocitos de dacs que nos quedan al final del cajón de los recuerdos como maquillaje!!!
    jijiji tots a la UCI per intoxicació cutànea!

  3. gener 18, 2010 10:38 pm

    Mira, tot just acabe d’enviar un post al Pica’m parlant de les versions 2.0 en les que ens hem convertit. Però m’ho prenc amb filosofia. Intentem no dramatitzar-ho massa perquè podriem moririem en l’intent. Tal com estàn les coses i segons la base mateixa del capitalisme, podem funcionar econòmicament sense consum? és evident que hem de parlar de termes mitjos i no arribar a la malaltia del consumisme però la vida comença a semblar massa sovint un gran spot que amenaça en fer desapareixer baix la llei de la demanda tot el que no “ven” xq no és ràpid, immediat o automàticament excitant. I parle de cultura, cine, art, literatura i persones, sí, també persones.

    El link me’l miraré demà amb més calma que, a estes hores, estic començant a entrar en mode OFF.

  4. gener 19, 2010 12:12 pm

    Clidice, quina alegria trobar-te per aquí!! Jo també vaig passant-me periòdicament pel teu speaker’s corner 😉

    Zoraida, ja saps que estic disposada a seguir-te en les teves performances boges, i no pateixis pels Dacs, que jo ja els he provat i no patirem cap infecció cutània!

    Amiga Myu, només dir-te que, quan estàs off, estàs prou clarivident. Acabo d’entrar al pica’m i no he vist el teu post. Ja està publicat??

  5. gener 20, 2010 4:10 pm

    Sí, és que el vaig enviar el 18 a la nit però l’han publicat este matí.
    El teu link l’he obert i sembla interessant però encara no li he dedicat temps així que ja veus que no cal que publiques molt seguit xq com hi haja molt gent amb el mateix ritme que jo… 😉

  6. Kepa permalink
    Març 24, 2010 4:30 pm

    Mmm. La realitat és una cosa that can be easily bought and sold. No goso afegir-hi gaire cosa més. Hi ha alguna alternativa? I si hi efectivament n’hi ha alguna, la reconeixeríem o no li dedicaríem més dels vint segons que dura un anunci de televisió?
    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: