Skip to content

Quatre germanes, de Jetta Carleton

Desembre 12, 2009

Després d’una breu i intensa crisi lectora vaig decidir-me a recórrer les llibreries de València a la caça del llibre que em salvés de tanta apatia literària. Finalment vaig trobar una petita joia amagada a una d’aquestes breus i ínfimes seccions de llibres en català.

Quatre germanes, de Jetta Carleton, és una novel·la de tocs autobiogràfics sobre un dels meus temes preferits a la literatura, el cinema i la vida: la família. El llibre ens porta per diferents moments de la vida de Carrie i Matthew Soames i les seves quatre filles atorgant protagonisme a cadascun d’ells, mostrant-nos els seus secrets, silencis, anhels i debilitats. Quan les filles es fan grans, la granja de Missouri on van créixer es converteix en el lloc de reunió durant els estius: uns estius esplèndids i calorosos en els que el temps es ralentitza i la força de la natura envaeix els sentits.

Els personatges de la novel·la, amb una aclaparadora presència femenina, viuen i creixen junts, marcats per la seves semblances i les seves diferències, per l’amor, a vegades dolorós, que els uneix. Com a totes les famílies, la mort arriba en algun moment de manera sobtada, destruint i reestructurant els fonaments sobre els que es mantenen units els personatges. I amb el temps, amb l’acceptació de la mort, arriba la vellesa dels pares i la maduresa de les filles, la calma després la tempesta.

Aquesta novel·la, l’única que va escriure l’autora, és un llibre deliciós i sincer, que ens mostra sense embuts uns personatges en tota la seva humanitat i un bell i dur retrat de la família i els seus cicles.

Editat en català i castellà per Libros del Asteroide, traducció de Jordi Nopca.

Anuncis
11 comentaris leave one →
  1. Desembre 14, 2009 11:32 am

    Bon dia!

    Moltes gràcies per haver escollit el llibre de Jetta Carleton per salvar-te ‘de tanta apatia literària’.

    Traduir Carleton em va agradar força, sobretot a partir de la part de la ‘Jessica’. Igual que passa amb la creació pròpia, les traduccions acaben transmetent un estat d’ànim i una implicació que, en el cas de Carleton, arriben al seu nivell màxim a les parts dedicades a la ‘Mathy’ i a la ‘Callie’… De ‘Quatre germanes’ m’ha agradat, sobretot, la humanitat de cadascun dels seus personatges: no diria que arriba al detall de certa novel·la psicologista del segle XIX, però sí que és una obra matisada, emotiva i més fosca del que podria semblar en un principi.

    Gràcies una altra vegada, també per fer-me descobrir el teu blog i per recomanar l’antologia de poesia russa… En tenia constància, de la seva existència, però em sembla que, ara per ara, només la podré trobar a llibreries de vell, si tenim en compte que cada vegada menys llibreries conserven un fons anterior als dos anys previs a la publicació.

    Jordi

  2. Desembre 14, 2009 1:44 pm

    Hola Jordi!
    A mi el llibre m’ha agradat, no tant perquè aspiri a mostrar-nos els personatges al detall, sinó per la forma intuïtiva en què sento que l’autora s’apropa a ells, com ens sentims en contacte amb les seves emocions. Ara bé, també m’encanta del llibre els moments en els que es descrius l’ambient de treballl de la casa, les dones pelant els préssecs i les prunes per fer quilos de confitura, treient fora els llits per airejar-los…
    Respecte al que dius d’entrar en un cert estat d’ànim després d’escriure o traduir, ja t’entenc. Un amic meu es va replantejar la seva vida professional després de traduir dues novel·les de camps de concentració nazi.
    Gràcies per passar-te per aquí!!
    Ah! i sort amb la cerca de l’antologia de poesia. Val la pena, la selecció és molt bona.

  3. zoraida permalink
    Desembre 14, 2009 1:59 pm

    m’encanta tenir un ratoncito per valencia investigant les seves llibreries!

  4. Albert permalink
    Desembre 21, 2009 10:29 pm

    “Aconseguir/comprar/robar-de-la-biblio/llogar/demanar el llibre “Quatre germanes”, de Jetta Carleton”: ja ho he anotat a la secció de l’agenda “coses a fer”. Pel que dius a l’entrada del blog, crec que m’encantarà. Més que res perquè hi veig, com molts i molts de nosaltres, un munt d’aspectes en comú amb la meva pròpia vida, com és ara i sobretot la mort recent d’un ésser tan estimat com un pare (tot i les diferències, baralles tontes i dos anys sense relacionar-nos que hi va haver[{] per entremig). Gràcies per donar-me’l a conèixer. (I gràcies, de retruc, a la teva “apatia literària”!!!!;-)

  5. gener 7, 2010 4:59 pm

    Mil gràcies per recomanar el llibre. M’ha encantat i m’ha fet pensar amb l’Annie Proulx i “El camino del corazón”.

    Salut

  6. Robert permalink
    gener 12, 2010 6:40 pm

    si t’he de ser sincer és la primera vegada que entro al teu blog, “navego” poc i malament però aquest racó és sensacional, m’agrada el diseny, l’estil i el contingut, prometo repasar-ho tot…..enhorabona i endevant. Ja l’he posat als favoritos….

    Per cert tinc una biografia de Dostoyevsky traduïda per Siri Hustved, segur que també li agrada molt…..

  7. gener 18, 2010 10:55 am

    Quants dies sense passar per aquí i sense revisr comentaris! Comencem: Oneguin, gràcies pel teu comentari i el link del teu blog. M’alegra saber que has fet cas de la meva recomanació de la Jetta Carleton. Ara sóc jo que tinc a la Siri Hustved en la meva llista de pendents. Tal vegada la biografia de Dostoievski??
    Robert, gràcies per passar-te per aquí a tu també. Prometo ser més constant a partir d’ara que he acabat amb l’estrés nadalenc i les mils grips A, B i C que m’ha portat l’hivern.
    Fins molt aviat, ja estic treballant en el següent post!!

  8. gener 28, 2010 9:38 pm

    Acabo de descobrir el teu bloc i ja estic enganxada. Aquest llibre ja el tinc a la tauleta perquè me n’han parlat molt bé. Felicitats pel bloc!

  9. L'Espolsada permalink
    febrer 8, 2010 10:14 am

    Un gran llibre on res és el que sembla.
    Excel·lent traducció.
    Gràcies per visitar el meu blog, ara mateix t’enllaço.

  10. Abril 4, 2010 11:36 am

    M’he tornat a llegir la teua ressenya ara que ja me l’he llegit. Molt bon apunt per una novela entranyable.

Trackbacks

  1. Jetta, Siri i Giordano | Batec

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: