Junot Díaz

A cavall entre dues cultures, artìfex d’una escriptura intel·ligent i curosa, i guanyador d’un Pulitzer pel seu primer recull de contes, Junot Díaz és, per segona vegada consecutiva, la meva lectura d’estiu preferida. Si us sona el nom serà probablement per la seva novel·la La maravillosa vida breve de Óscar Wao (Mondadori, 2008, traducció d’Achy Obejas), amb la qual va guanyar el Pulitzar, però el llibre del qual jo us volia parlar és Drown.

En una novel·la de Martín Gaite, la protagonista distingia entre dos tipus de persones: els de narració única i els de narració múltiple. Junot Díaz és un escriptor de narració única amb narratives múltiples. Tots els seus contes parlen dela família (de fet, d’una mateixa famíla), del barri, de créixer, pero cadascun amb un estil diferent. Nascut a la República Dominicana, Díaz va créixer a una barriada de New Jersey entre dues llengües i dues identitats, i va acabar escollint l’anglès per a la seva escriptura; un anglès farcit d’expressions en espanyol per reflectir la realitat dels dominicans a Estats Units: immigrants a la recerca d’un somni americà que no arriba mai, la marginalitat, les extenses famílies dividides entre dos països. El meu conte preferit és Aurora,  la història d’un amor impossible i malaltís entre persones autodestructives i sense futur. Un conte bell i cru alhora.

En castellà podeu trobar aquest recull de contes amb el títol de Los boys, la novel·la que esmentava abans i els contes Nilda. El sol, la luna, las estrellas. Otravida, otravez, editats per Alfabia i traduïts per Daniel Gascón. En català, impossible trobar-lo.

Sobre l’edició en castellà no puc dir res, perquè la desconec (ja no és que no me l’hagi llegit, ni tan sols m’hi he topat amb ella a cap llibreria). Ara bé, si llegiu anglès, no us costarà de trobar la versió original. Drown és una obra que val molt la pena i que guanya amb la relectura. Si encara no coneixeu Junot Diaz, us recomano que li feu un lloc entre tantes novetats editorials.