Medallones, de Zofia Nałkowska

És un llibre petit, de poques pàgines. Ara, quan el buscava per escriure’n aquest apunt, m’ha costat de trobar. Els Medallones, de Zofia Nałkowska són breus històries basades en els testimonis recollits durant les investigacions dels crims nazis. Literatura i periodisme barrejats en uns relats breus i de gran intensitat. Nałkowska, des del seu rol d’escriptora i intel·lectual, no ofereix una visió definitiva de l’holocaust, no dóna respostes. Obre un espai per donar veu a aquelles persones amb qui es va entrevistar i per mostrar una realitat de la qual, en el moment de la publicació d’aquest llibre en polonès, poc se’n coneixia.

“Debo decirle que yo quería vivir. No sé por qué, ya que no tenía marido, ni familia, ni a nadie, y quería vivir. Me faltaba un ojo, tenía hambre y frío, pero… quería vivir. ¿Por qué? Se lo voy a decir: para contarlo todo, como se lo cuento ahora a usted. Para que el mundo supiera lo que ellos hicieron.”

Mentre llegia aquests relats em venien al cap aquestes imatges, de la pel·lícula Diamonds of the night de Jan Nemec. La vaig veure fa bastants anys a la filmoteca i sempre m’havia quedat gravada l’escena del pa, a partir del minut set.

Medallones, de Zofia Nałkowska està editat per Minúscula i traduït per Bożena Zaboklicka i Francesc Miravitlles.

(Per si a algú se li escapava, cliqueu al nom de l’escriptora per saber-ne més. Descobrireu un post molt interessant sobre literatura polonesa).